La meva forma d'acompanyar és constructivista i integradora, i per tant, entén la teràpia des de la cerca de significat dels símptomes psicològics. Són símptomes psicològics l'ansietat, les crisis de pànic, la depressió, les fòbies, les obsessions, la hipocondria, els desordres alimentaris, les dependències emocionals o la impulsivitat, entre d'altres, així com qualsevol altra expressió de malestar emocional.

Des del constructivisme, el símptoma és un indicador de patiment des del qual accedir a la nostra història de vida, la nostra sensibilitat, el nostre aquí i ara, i també els nostres patrons de funcionament. La teràpia és un espai on començar a donar significat al que ens passa i on dignificar les nostres vivències i el nostre món emocional. La millora passa sovint per desactivar la lluita interna, i això implica comprensió, acceptació, congruència i reparació. 

La meva forma d'acompanyar també és sistèmica, i això implica obrir la mirada a les dinàmiques familiars i de parella en les que estem participant i als models i experiències que hem tingut. És també feminista, i això significa tenir com a marc la justícia social, les relacions igualitàries i també l'impacte del gènere en la construcció de la identitat.

L'objectiu d'aquesta manera de treballar és avançar cap a l'autonomia i l'autoestima. Facilitar que la persona o relació que consulta recuperi les regnes del seu món emocional, accepti el que està succeint amb menys por, confusió i frustració i pugui iniciar canvis de manera ràpida. És important viure el patiment com una oportunitat per l'autonomia, per al creixement, a través de la qual cuidar-nos i tenir-nos en compte a partir d'ara.

Hi ha qui diu que el patiment apunta a un lloc de nosaltres on encara hem de créixer, i aquesta és també la meva mirada.